S’obre la convocatòria per a l’adjudicació de parcel·les a l’ampliació de l’Hort de la Font Trobada

L’Associació de l’Hort de la Font Trobada, en resposta a l’alta demanda de parcel·les a l’hort per part dels veïns i veïnes del barri del Poble Sec, ha treballat durant els últims dos anys, juntament amb Pla de Barris, per tenir un segon hort comunitari a la muntanya de Montjuïc.

El nou hort està situat entre l’hort actual i l’esplanada dels jardins de Joan Prats i comptarà amb 70 parcel·les amb les mateixes mides que a l’hort actual (3 x 1,5 m).

La participació en aquest hort comunitari autogestionat i ecològic implica mantenir la parcel·la cultivada d’acord amb el Reglament de règim intern de l’Associació i contribuir de manera activa a les activitats comunitàries i al manteniment de l’espai. Si creus que disposes de temps suficient per comprometre’t amb aquestes tasques, t’animem a inscriure’t.

Requisits per accedir a una parcel·la

Ser veí o veïna del barri de Poble-Sec (es demanarà un document oficial que ho acrediti)
No tenir adjudicada una parcel·la a l’hort actual
Inscriure’s per participar en el sorteig de parcel·les, que tindrà en compte criteris de diversitat generacional i de gènere

Com serà el procediment?

A partir del 14 de novembre es farà difusió de la notícia al barri del Poble-Sec.

El dia 11 de desembre a les 9.00h, al blog https://www.fonttrobada.wordpress.com, s’obrirà un formulari online, per participar en el sorteig de parcel·les, que es tancarà un cop s’hagin rebut 150 peticions.

El sorteig es farà obert al públic al Centre Cívic del Sortidor quan el districte ens autoritzi a fer-lo. S’informarà per correu electrònic de la data concreta a les 150 persones inscrites.

Així mateix, es crearà una llista d’espera amb les trenta primeres persones inscrites que no hagin obtingut parcel·la al sorteig.

NOTA: En cas d’assignar-te una parcel·la, per ser soci de l’Associació de l’Hort de la Font Trobada, caldrà abonar una quota anual d’aproximadament 40 euros.

Molta sort!

Qui som

L’hort de la Font Trobada és un hort comunitari ecològic autogestionat, actualment amb un acord de concessió de l’espai amb l’Ajuntament, al qual ens comprometem a vetllar pel bon funcionament de l’hort i la comunitat, sota els principis dels estatuts i el reglament intern de la nostra associació. L’acord de concessió actual té validesa fins al desembre de 2023 i ara estem tramitant la seva renovació amb Patrimoni Ciutadà.

L’hort va ser impulsat per la Plataforma per a la recuperació de l’Hort de la Font Trobada, iniciada el 2014 per un grup de veïns i veïnes del Poble-Sec. Després d’un llarg procés de negociació amb l’Ajuntament, i un estudi de viabilitat encarregat pel districte, al 2016 vam rebre suport pel nostre projecte i es van iniciar les obres per acondicionar l’espai com a hort comunitari. L’hort va començar a funcionar a l’abril del 2017; portem per tant 7 temporades conreant en comunitat i compartint coneixements, experiències, planters, hortalises, flors, fulles i assemblees.

A l’hort tenim 101 parcel·les de 1,5×3 m gestionades per una o vàries famílies i 10 parcel·les de 3×3 m gestionades per entitats del barri. Som 111 socis i sòcies però en realitat acollim un col·lectiu de més de 300 persones de edats i orígens diversos.

La gestió comunitària es materialitza amb les assemblees periòdiques, on es prenen les decisions necessàries per l’organització dels espais comunitaris i la convivència del col·lectiu. Juntament amb l’assemblea, tenim diferents comissions, que generen iniciatives per complir amb las principals missions de l’associació: divulgar l’agricultura ecològica, fomentar la sobirania alimentària i crear un espai de concienciació i aprenentatge sobre la importància de la biodiversitat i la cura de la natura i l’entorn. Per aquesta última missió vam crear la comissió de biodiversitat, que ha organitzat varis tallers educatius. Actualment estem treballant per crear un refugi de biodiversitat, recuperar espècies vegetals i animals autòctones i frenar les invasores.

Totes les persones que col·laborem amb les diferents comissions ho fem de manera voluntària i rebem una remuneració inmaterial en forma de satisfacció i gratitud de la natura i el col·lectiu.

Amb l’afany de crear una comunitat cohesionada, vam decidir en assemblea que la participació a l’hort no tingués limitació temporal, com és el cas a altres horts de gestió pública.

L’espai compta amb una font d’aigua que prové de la muntanya i el reg es fa amb regadores. A l’hort no tenim electricitat i en assemblea van decidir mantenir l’espai lliure de fonts d’energia artificials.

L’hort està ubicat a un lloc amb edificis i talls de muntanya i per tant, té moltes ombres que li treuen hores de sol. A l’hivern més de la meitat de les parcel·les no tenen insolació. En canvi a l’estiu tenim sol en quantitat.

Actualment totes les parcel·les estan adjudicades i la llista d’espera està tancada (tenim 7 persones esperant). Quan la llista quedi buida i tinguem parcel·les disponibles (per renúncies dels actuals socis i sòcies), la tornarem a obrirem i ho anunciarem a aquest blog.

Sistema de conreu i consells

Aquesta pàgina conté instruccions per posar en marxa la teva parcel·la tenint com a referència el mètode de parades en crestall, consells pels diferents cultius i la prevenció de plagues.

Parades en crestall

A l’hort de la Font Trobada apliquem el sistema de conreu de parades en crestall de Gaspar Caballero, adaptat a la nostra situació específica, amb parcel·les més petites i individuals i sense reg, creant la parada o bancal amb compost orgànic, repartint l’espai de la parcel·la en 4 zones per les diferents famílies botàniques i fent la rotació de cultius dintre de cada parcel·la.

Passes a seguir per començar a treballar una parcel·la amb parades en crestall

Llaurem la terra.
L’adobem amb fems de cavall o altres fems ecològics, que barrejarem bé amb la terra perquè puguin alimentar les arrels de les plantes.
Anivellem l’hort: que quedi ben pla.
Escampem 2 centímetres de compost vegetal per la superfície de l’hort.
Posem tres totxos al mig, equidistants els uns dels altres.
Sembrem amb molta densitat i, entre els totxos, hi plantem herbes aromàtiques i flors que afavoreixin la pol·linització.

Consells per cultivar tomàquets i carbassons

En aquesta entrada trobareu consells per cultivar tomàquets i carbassons.

Plagues

Una de les principals tasques a l’hort va encaminada a prevenir les plagues. En aquesta entrada trobareu informació sobre les plagues més comunes i com prevenir-les o remediar-les.

Consells per recol·lectar llavors

En aquesta entrada us expliquem amb detalls i moltes fotos com recol·lectar les vostres pròpies llavors dels cultius i així poder fer el propi vostre planter per la temporada següent, afegint un pas més cap a la sobirania alimentària.

Consells per recol·lectar llavors

Després de la collita d’estiu, és hora de recol·lectar les llavors que ens permetran fer el planter per a la sembra de primavera. Us expliquem amb suport gràfic com fer-ho, confiant que aquesta entrada us sigui útil per fer el vostre propi planter d’ara endavant!

En primer lloc, cal tenir en compte que el procediment per obtenir llavor depèn, òbviament, de la planta o fruit que vulguem reproduir. Els enciams, escaroles, cols, bledes o espinacs, per exemple -les plantes, doncs, de fulla verda, però també les cebes i els calçots, entre d’altres-, caldrà deixar-los espigar, és a dir, no tallar-los la part superior per tal de deixar que floreixin -flors que amb el temps esdevindran llavors. I com sabem quan són madures, les llavors? Doncs molt senzill: quan siguin seques, però no tant com perquè un cop de vent se les pugui endur. Ah, i mentrestant podeu continuar menjant-ne: només cal que en colliu únicament les fulles laterals -tingueu present, això sí, que quan una verdura espiga sol ser més amargant.

Si, en canvi, voleu tornar a collir carbassons, albergínies, pebrots o tomàquets, el que heu de fer és una altra cosa, també ben senzilla. En primer lloc, val la pena que reserveu un dels exemplars del vostre hort que facin més goig, que el marqueu amb algun senyal, fil o cordill per recordar-vos que l’heu reservat, i que el deixeu madurar a la planta. Això és millor fer-ho amb els primers fruits, abans que les plantes agafin cap malura, perquè seran els més sans de la collita.

I quan sabem que el fruit és prou madur com per collir-lo? Doncs també ben fàcil: el carbassó, per exemple, cal que sigui dur, duríssim. Quan tingui la pell tan forta que no puguem ni tallar, ja el podrem collir. Cal ser pacients: enguany l’hem collit abans d’hora i les llavors encara no eren madures. Amb les albergínies també cal esperar-se, però fins que canviïn de color, s’estovin una mica i agafin una tonalitat més clara, no tan negra i lluent. Pel que fa als pebrots, tres quarts del mateix. I pel que fa als tomàquets, simplement els podeu deixar a la branca fins que siguin ben madurs -no passa res si es comencen a podrir i tot, encara que no és necessari.

Albergínia seleccionada que ja canvia de color.

Molt bé, molt bé, ja tenim els fruits! Però ara com n’extraiem la llavor? Doncs buidant-los amb compte de no malmetre-les. El carbassó i l’albergínia s’han de tallar amb compte per les vores -mai pel mig- i es poden buidar amb la mà, mentre que el pebrot i el tomàquet, per exemple, són més senzills perquè tenen pells menys dures. Tot seguit buidem les llavors en un colador, les netegem ben bé perquè no hi queden restes orgàniques i les col·loquem en uns fulls de paper o cartons perquè s’assequin durant uns quants dies.

Carbassó massa verd per extreure’n llavor: pífia!

I bé: després de l’extracció de llavors i de l’assecatge, ja les podem anar posant en bossetes. Enguany n’hem fet de moltes menes, sobretot de tomàquets, que hem comprat -ep, a títol personal!- a la I Festa del Tomàquet del Bages.

Ah, i no hem dit res dels fruits de tavella perquè el sistema de reproducció és obvi: les mongetes, faves o pèsols, entre d’altres, només cal que els deixem assecar dins la tavella, els collim i els reservem per a l’any vinent.

Consells per cultivar tomàquets i carbassons

Com que les tomaqueres i carbassoneres són dues de les plantes que més abunden a l’hort, us deixem algunes recomanacions per treballar-les i que donin el màxim fruit possible. Esperem que us siguin d’utilitat!

Tomaquera: si voleu uns bons tomàquets, és molt recomanable que espollanqueu les tomaqueres, és a dir, que podeu els pollancs que van naixent entre el tronc i les branques principals. Aquesta pàgina explica molt gràficament com fer-ho, i té un vídeo enllaçat per si us heu quedat amb algun dubte. També es poden podar totes les branques que hi ha per sota de les branques que tenen flor, per tal que la planta inverteixi el màxim d’energia en el fruit. Recordeu de fer aquestes podes un dia que no hagi de ploure, perquè si no estareu afavorint que els fongs ataquin les plantes per les ferides.

Carbassonera: els carbassons només creixen mentre la flor que tenen a la punta no s’ha assecat. Un pic s’asseca, doncs, ja els podeu collir, perquè des d’aquell moment l’únic que fan és endurir-se. D’altra banda, si veieu que els carbassons s’estan pansint i tornant grocs, és hora de collir-los, per molt petits que siguin: és probable que no en pugueu aprofitar la part pansida. Recordeu, també, que és normal que els primers carbassons siguin els més escarransits: a mesura que passin les setmanes, la planta n’anirà fent de més grossos. En aquest vídeo, finalment, se us explica com els podeu podar i emparrar. Podant-los afavoriu que l’energia de la planta es concentri en el fruit, i emparrant-los aconseguireu que els carbassons no es facin malbé en contacte amb la terra. Aquesta última recomanació, però, està més pensada per a horts situats en climes més humits: a Barcelona és difícil que els carbassons es facin malbé per excés d’humitat.

Consells per prevenir plagues a l’hort

Aquesta pàgina fem un recull de les principals plagues i malalties que poden apareixer a les plantes de l’hort i com prevenir-les i remediar-les o mitigar els seus efectes.

Tractaments preventius

La millor manera d’evitar les plagues és prevenir-les amb purins naturals que enforteixin les plantes. En l’agricultura ecològica, l’estrella d’aquests preparats és el purí d’ortiga. En aquest vídeo s’explica com fer-ne pas a pas, per prevenir fongs o plagues com el pugó, la mosca blanca o l’aranya roja. Per fer aquest purí, deixarem l’ortiga en maceració durant uns dies: a partir del quart dia ja es pot utilitzar com a fungicida o repelent de plagues, després de dues setmanes de maceració el purí es pot fer servir com a fertilitzant, perquè ajuda a fixar el nitrògen del sòl.

Tractaments curatius

Pugó

Si no n’hi ha gaire, el podem eliminar amb les mans. Si s’ha estés, una de les solucions és tractar-lo amb sabó potàssic. Trobareu una recepta per fer-ne a casa aquí.

Míldiu

El míldiu, que afecta molt especialment les tomaqueres, no es pot eliminar un cop ha infectat les plantes. Per tant, és molt important prevenir-lo. La millor manera de fer-ho és mitjançant el sulfat de coure, aplicat especialment després d’un episodi de pluja, quan la planta sol patir més els atacs dels fongs. Si les vostres plantes ja estan infectades, cal minimitzar els danys eliminant-ne totes les parts infectades. Aquest vídeo us ajudarà a saber com.

Fulles de tomaquera afectades pel míldiu.

Oïdi o cendrosa

Com el míldiu, es millor prevenir-lo aplicant purins, com ara el purí de cua de cavall. Aquí i aquí se us explica com fer-ne, tant amb fulla fresca com seca. A diferència del míldiu, l’oïdi es pot eliminar amb sofre. Aquí i aquí s’explica com aplicar-lo. Un altre remei, és ruixar les fulles afectades amb aigua amb bicarbonat dissolt (el tractament s’ha de fer al vespre).

Oïdi sobre fulla de carbassó.

Un altre exemple.

Aranya roja

Es difícil erradicar-la, però es pot combatre amb sabó potàssic i oli de neem, o bé remullant el revers de les fulles amb un aspersor al vespre, ja que a l’aranya roja no li agraden ni la humitat ni la fresca.

Necrosi apical del tomàquet

Sol produir-se per manca de calci al sòl. Es pot corregir aplicant-hi llet en pols o altres aportacions de calci.

P1000914

Mosca blanca

Aquí trobareu una descripció de la plaga i algunes recomanacions per controlar-la.

Reg

Regueu sempre que pugueu a primera hora del matí o avançada la tarda: la combinació d’humitat i calor de les hores centrals del dia és letal per a les plantes, ja que les podeu cremar i a més afavoreix la proliferació de fongs que les poden malmetre greument.
Intenteu no mullar ni les fulles ni les tiges de les plantes. El millor és regar arran de terra, intentant humitejar la planta el mínim possible. Per això no es recomana l’ús de reg per aspersió o de regadores.

Podes

Si heu de podar les plantes, assegureu-vos que no ha de ploure fins al cap d’un parell de dies. Penseu que esteu fent una ferida a la planta, i que aquesta ferida ha de cicatritzar: si plou al cap de poques hores, la ferida és una autopista d’entrada per als fongs. Mireu-vos la previsió meteorològica abans de fer qualsevol poda!